jueves, 1 de julio de 2010

LA MEVA AFICIÓ A L’ESPELEOLOGIA


Ja a la meva infantesa l’atracció que sentia per la natura era notable. No se si es una questió genètica o es un hàbit que des de molt jove em va induïr el meu pare junt amb els meus dos germans. 

El contacte amb els animals, plantes i minerals esbrinant el per què de les seves formes i comportaments m’ocupava gran part de les meves hores de lleure.

Col.leccions d’escarabats, papallones, minerals, plantes, etc. així com anar a caçar ocells amb teles o vesc feien de mi un xicot feliç. Tenia la casa plena de gàbies amb els ocells i altres animalons que havia pogut capturar.

En aquells anys quaranta i cinquanta ningú era conscient com ara al segle vint-i-ú de que aquelles activitats arribarian a ésser un greu perill per la conservació de la natura.
Recordo, molts matins alçar-me encara negra nit i prendre la bicicleta per anar als paranys que tenia prop de casa: a la Vall d’Hebró, on ara hi ha l’hospital, sota el cementiri de Bellesguard a Sant Gervasi o a can Ferrer sobre l’hospital de Sant Llàtzer.

Escoltant la remor que el mestral feia als xiprers del cementiri, paràvem les teles els reclams i els cimbells mentre apuntava l’albada.
A dos quarts de nou altre vegada amb la bicicleta cap a casa i a córrer cap a l’escola prop de la plaça Lesseps, als Josepets. 

A les tardes, sortint de l’escola anava a fer gimnàsia al gimnàs Blume al carrer de Pàdua.

I aquí, al gimnàs Blume va ésser on va començar la història. Éram uns quants companys del cole que anàvem al gimnàs. En Rafel Pasant, En Ferran Terraza, en Josep Manuel Garcia, etc. També hi anava en Ferran Termes, bastant mes gran que nosaltres, que aleshores era cinturó marró o negre, no recordo exactament, de judo.

Parlàvem d’escarabats, d’ocells etc. i en Termes al sentir-me parlant d’aquell tema em va dir: No saps que a les coves hi ha escarabats cecs?
Ai! Ja va estar, dit i fet. En Josep Manuel García i en Ferran Termes eren del Club Muntanyenc Barcelonès.

Aixó era a la tardor de l’any 1951. Junt amb en Rafel Pasant i en Josep Manuel Garcia varem organitzar una sortida a la Cova Simanya on vaig trobar bastants Speophilus kiesenwetteri.

I així es va iniciar la meva afició a l’espeleologia.

miércoles, 30 de junio de 2010

Avenc Rafel Pasant


L’avenc Rafel Pasant (que no Passant) ens el va ensenyar un pastor, que voltava amb el seu Ramat de cabres pel Campgràs, el dia 17 de juny de 1954.

Hi vàrem anar ( Compta, Muntan i Subietas) a veure-lo i vam baixar el primer pou, sondejant el segon.

Ela cap de setmana següent, En Gazulla, en Guillamón, en Pasant, en Riera i en Muntan van anar al Campgràs amb l’intenció de fer la seva exploració.

Era el cap de setmana entre sant Joan i Sant Pere.

Un cop feta l’exploració, en Guillamon que tocava el piano al club “De Siete a Nueve” a les galeries Maldà i en Gazulla vàren tornar a Barcelona. Els altres tres van decidir anar a passar la nit i el dia següent a la platja.

Vàrem baixar per la Pleta i la Serra dels Pins a Garraf i d’allí, tot seguint la via del tren vam anar a la cala Morisca.

L’endemà, en Rafel Pasant es va ofegar.

Es per aixó que li vàrem dedicar l’avenc que haviem explorat un dia abans.

El crim de la Pleta


La Vanguardia 20 junio 1984, página 32

Esclarecido un homicidio, archivado como accidente de tráfico hace dos años

Un crimen cometido hace dos años en tuna masía del término municipal de Sitges,
y que había quedado impune bajo la apariencia de un accidente de tráfico, ha sido es-
clarecido por la policía de I’Hospitalet de Llobregat gracias a la confesión de uno
de los implicados, Vicente Ruiz, de 27 años de edad.

Tres personas han sido detenidas en relación con los hechos.

La avaricia y una relación sentimental fueron los móviles de los hechos que comien-
zan cuando la víctima, Claudio Martínez Carracedo, nacido en Castrocontrigo, León, de 46 años de edad, emigrado a Barcelona y trabajador de la SEAT se ve afectado por un expediente de regulación de empleo por el que recibe. casi dos millones de pesetas.

Claudio propone a dos vecinos de su barrio en l’Hospitalet el montar una exIotación ganadera de cabras. Ellos aceptan. Claudio pone el dinero con el que compran
300 cabras, Manuel Rodríguez Sabariego, de 47 años y natural de Priego de Cordoba, compra otros 23 animales y Vicente Ruiz Alonso con su padre Rafael Ruiz Muñoz,
de 57 años de edad y natural de Cañas, Granada, aportan a la sociedad unos prados en el término municipal de Siges. junto a la masía abandonada conocida como “La
Pleta”.

Manuel Rodríguez, según Vicente Ruiz, mantenía relaciones íntimas con la mujer
de Claudio por lo que aquél les propuso deshacerse de él y así apoderarse de su parte, la mayor. en el negocio.

Una juerga flamenca

Sobre las cinco y media de la tarde del 26 de junio de 1982 los tres socios se dirigen
a la masía “La Pleta” donde se hallaba ya Claudio, quien había viajado en su coche.

Allí se entabla una discusión y uno de los detenidos, Manuel Rodríguez según Vicente Ruiz, asesta un terrible golpe con un martillo en la cabeza de Claudio produciéndole la muerte.

Los homicidas ocultan seguidamente el coche y el cadáver en las inmediaciones
de la masía y tras apoderarse de la cartera de la víctima, con 4.500 pesetas, y los 
carnets de identidad del muerto y de su esposa, se dirigen a un tablao flamenco de Castelldefels donde se quedan bebiendo hasta altas horas de la madrugada.

A las tres de la mañana deciden volver hasta el lugar del crimen, introducen el cadáver de Claudio en el coche en punto muerto y sin las llaves en el contacto, y lo arrojan por un barranco. El vehículo cae a lo largo de 180 metros hasta el fondo del barranco, pero el cuerpo salta bastantes metros antes quedando tendido sobre unas rocas. 

Manuel Rodríguez promete a los Ruiz un millón de pesetas por su silencio.

La mañana del día 7 de julio, unos excursionistas se hallan en los alrededores de
la masía, donde también están los tres homicidas. Aprovechando la coyuntura éstos
empiezan a gritar diciendo que han descubierto un coche accidentado, por lo que
los jóvenes se prestan a descender hasta el fondo del barranco. Allí hallan el cadáver
de Claudio en avanzado estado de descomposición. y el vehículo unos ochenta me
tros más abajo.

La Guardia Civil, pese a las sospechas de la familia de Claudio que llega desde León
para enterrarle, concluye las diligencias como si la muerte se hubiera producido a con-
secuencia de un accidente de tráfico.

 Manuel Rodríguez prosigue sus relaciones con la esposa del fallecido y la explotación ganadera queda prácticamente en sus manos.

Sin embargo, el millón de pesetas que había prometido a los Ruiz nunca fue entrega
do.

Dos años más tarde, el 7 de julio pasado, un hombre, Vicente Ruiz, llamó a la comi-
saría de l’I-lospitalet de Llobregat y dijo que quería con fesar varios delitos.

Seguidamente los otros dos implicados fueron detenidos y confesaron sus participa-
ción en el hecho siendo puestos a disposición del juzgado de Vilanova i la Geltrú.

La mujer de la víctima ha quedado en libertad al no poderese demostrar su partici
pación en ningún grado del crimen.

Els Bessons de la Pleta


A mitjans dels anys cinquanta es van mudar a la Pleta en Gilberto i la seva dona que si no recordo malament havien estat abans a la masia de la Vallgrassa o al Carxol.


En Gilberto, que es dedicava a les seves cabres i a conreuar els pocs espais aptes que hi havia prop de la masia: el Campgràs i el Camprodó.


Pasturant les cabres anava trobant avencs que, com havia fet amistat amb els components de la SES del Puigmal ( Sabaté, Cardeña, Rius, Alabart, Glòria, etc), els hi ensenyava i posteriorment els exploraven.


Va néixer la bessonada i va demanar als del Puigmal que a l'avenc mes fondo, dels que els havia ensenyat, l'anomenàren Avenc dels Bessons.


No va esser així, doncs amb motiu de la mort de'n Ramon Valls a causa de la famosa Grip assiàtica, l'avenc mes fondo el vàren anomenar avenc Ramon Valls.


El nom que els havia demanat el vàren posar al segon en fondària.


A en Gilberto, no li va agradar el fet i posteriorment el seu ajut va anar dirigit als del GES del Club Muntanyenc ( Muntan, Monmany, Balart, Auqué, Andres, etc.)


I aquesta es la història dels bessons de la Pleta.


Crec que un dels bessons va morir d'accident.